Per enviar-nos algún comentari o suggeriment adreceu-vos a: www.gruprecerca@hotmail.com



dimecres, 15 de desembre de 2010

'Petjades històriques' DÓNA A CONÈIXER LES CONSTRUCCIONS RURALS EN PEDRA SECA D'OLESA DE BONESVALLS

La publicació localitza, estructurades en 9 plànols parcials del municipi d'Olesa, les construccions rurals en pedra seca. Cada plànol s'acompanya de fotografies de les construccions rurals i una llista de topònims amb tot el que s'hi pot trobar.





















portada del llibre
Autor: Grup de Recerca Olesa Rural

El recull aplega una interessant selecció de fotografies i plànols que mostren els principals camins i fondos on es poden localitzar les construccions rurals en pedra seca. També s'hi recullen les muntanyes més representatives, avencs, coves i altres curiositats.
Per facilitar la identificació de les construccions, s'ha dividit el terme municipal d'Olesa de Bonesvalls en 9 plànols parcials. Cada plànol s'acompanya d'un llistat de topònims amb tot el que s'hi pot trobar.
El caràcter agrest i boscos d'Olesa, ha dut els autors del volum a indicar el grau de dificultat que suposa arribar a cada un dels indrets indicats a més d'altres recomanacions.
La intenció confessa dels components del Grup de Recerca Olesa Rural no és explicar la història del municipi, sinó mostrar al públic en general un inventari del patrimoni construït per tal d'ajudar al seu respecte.
'Petjades històriques' ha comptat amb el suport de l'Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls i del Consell Comarcal de l'Alt Penedès i amb la col laboració del Parc del Garraf.
21x15cm 123 pàgines.

divendres, 10 de desembre de 2010

RESTAURACIÓ DE LA BARRACA D'EN PONET



La barraca d'en Ponet, situada a la zona de  la Plana Ponça i en procés de restauració, dins d'aquest més de desembre, és una de les activitats que estem realitzant ara mateix. Com podeu observar en la fotografia superior, presentava una gran esllevissada en un dels seus costats, la pèrdua de la terra a causa de la pluja i en conseqüència la caiguda de les pedres malmetent així l'estat de la barraca.
La primera intervenció va ser de desmuntar tot el lateral afectat i començar de nou a pujar paret, ara sí amb pedra sola, sense terra que les sustenti. Falta l'altre costat que ja està gairebé enllestit, la coberta reomplir-la de pedruscall i posteriorment amb terra i arranjar el paravent.
Mes endavant penjarem algunes fotos per veure com evoluciona el procés de restauració.

divendres, 26 de novembre de 2010

Foto d'un "Siti" de carbó a Olesa de Bonesvalls






La pràctica de carbonar es defineix com l’activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta.
La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia arnar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes.
L’ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L’ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D’una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d’altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l’hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés.
El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15  i 150 cargues de carbó (una carga equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d’ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent.
El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l’estat de sequedat i l’edat. El menor volum i  pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport dels indrets  poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l’alzina, el roure, el pi, l’avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l’avellaner, el vern, etc.
El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l’estat de sequedat i l’edat. El menor volum i  pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport dels indrets  poc accessibles.
Fotografia: Jordi Pedrol
Text: Jaume Enric Zamora

dimecres, 10 de novembre de 2010

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Fotos LA ROVIROLA 24-10-2010



De pluja no n’hi va haver, tot i que les prediccions eren favorables per que plogués diumenge, potser per això va ser que érem pocs els atrevits a sortir a fer la RUTA DE LA ROVIROLA, tot i que va ser curteta, amb dues hores i escaig varem poder veure el pou del roure, al costat del roure més vell d’Olesa, vam esmorzar i algun que altre rovellonet també va trobar algú.

En el camí vell d’Olesa a Vilafranca, encara es poden veure restes de l’empedrat, és un dels camins més bonics que te el poble, poca gent el coneix, no descartem anar a netejar-lo, per que francament val la pena recuperar-lo. En algun tram que al vegetació s’apodera d’ell , no és gaire transitat, aquí us deixo unes fotos.

Recordar-vos que la propera sortida serà el 7 DE NOVEMBRE 2010



dijous, 30 de setembre de 2010

dimecres, 26 de maig de 2010

Fotos RUTA DE FLORA OLESANA 23-05-2010

Alícia Sanchís, Biòloga ens va oferir una classe magistral de plantes autòctones a una vintena de persones que vam assistir aquest dia. Des-de el barri de l'Hospital fins a la Plana Ponça aturant-nos en les més característiques del massís del Garraf. Va ser un dia de molta calor i la canalla va apendre alguna planta més de les que ja sabien, fins hi tot n'hi havien que prenien notes.
Ens veiem a la propera sortida!!!.


dimarts, 27 d’abril de 2010

Fotos SANTA SUSANNA 25-04-2010


I tornem a reprendre les jornades de les excursions dels diumenges.

Aquesta primera, després de descansar quasi un mes per vacances i demés, hem anat a Santa Susanna, o Santa Susagna, o tot junt Santasusanna, encara no sé ben be com s’escriu.
Grans i petits s’ho van passar bomba en descobrir racons “d’una mena de castell fortificat” que sembla ser que encara hi ha algun vestigi dels romans. Actualment es utilitzat pels treballadors que cullen el raïm de les vinyes del voltant.
La excursió va ser curteta, tres hores tot plegat.
Dir-vos que a partir d’ara farem les excursions cada QUINZE dies, i a mesura que vagi fent més calor, sortirem més d’hora.
Així doncs, ens veiem el proper 9 de MAIG, esteu atents al blog!!!
Que passeu una bona setmana!

dilluns, 1 de març de 2010

dimarts, 9 de febrer de 2010

Fotos MONTAU 658m











Perdoneu, però encara em faltava penjar les fotos de la sortida que vam fer el passat 31 de gener al Montau. No cal dir que va ser una de les sortides amb més desnivell, ja que vàrem pujar al cim més alt del terme d'Olesa amb 658 m d'altitud, encara que en alguns plànols marca 660 i en el GPS 654, ja no sé a qui fer cas.

dilluns, 8 de febrer de 2010

dimecres, 3 de febrer de 2010

Fotos -RUTA 2- La Cadira de Sant Cristófol


En Mingo explicant el funcionament d'un forn de calç



Foto de grup




LLEGENDA DE LA CADIRA DE SANT CRISTOFOL

La cadira de Sant Cristòfol és una curiositat natural existent al llit de la riera de Begues al límit amb aquest terme, prop del revolt dels Casals. És una cavitat natural que es va formar en una roca i que té la forma de seient ample en el que es seu bé i còmodament. Ha generat diferents llegendes sobre els amors entre Sant Cristòfol, patró de Begues, i Santa Marta, patrona de l'Hospital de Cervelló.
La llegenda està vinculada a l’antiga ruta entre Olesa i Begues. Probablement té els seu origen en una llegenda popular de finals del XVII o inicis del XVIII, època en que l’Hospital dóna culte a Santa Marta.
Sant Cristòfol és el patró titular de Begues i també de La Granada, trobant-se Olesa al mig. A l’Hospital es va iniciar un culte a Santa Marta al segle XV i enfortit a partir del vot del poble al segle XVII.

La llegenda explica que Sant Cristòfol festejava amb Santa Marta i utilitzaven l’antic camí per trobar-se de nit. Els olesans es van assabentar i el van perseguir a cops de pedra; el sant, per aturar-los es va orinar des del cim d’una muntanya formant una riera que travessava nou vegades el camí, no poden passar els perseguidors.
El Sant en córrer va deixar la petja marcada a la roca, on encara avui es poden veure les “petjades de Sant Cristòfol”, i per descansar es va asseure a la roca formant una cadira.


Barraca de les Carceres


Tornant cap a casa

Fotos -RUTA 1- La Plana Ponça


Panorámica, al fons la masia de Can Mitjans


El camí es bo, apte per a grans i petits


Agafant forces per tornar


Pel camí ral arribant a l'Hospital de Cervelló. sXIII