Per enviar-nos algún comentari o suggeriment adreceu-vos a: www.gruprecerca@hotmail.com



dijous, 10 de febrer del 2011

fotos CAMI RAL

Aquí teniu unes de fotos que vaig fer el passat cap de setmana de com anaven els treballs que s’estan fent en la desbrossada del camí Ral a Olesa de Bonesvalls. Concretament són de la zona de Cal Camat.

dimecres, 2 de febrer del 2011

JA COMENCEN LES TASQUES PER DESBROSSAR EL CAMÍ RAL


Aqueta setmana han començat les feines de desbrossament del Camí Ral, a Olesa de Bonesvalls, concretament des de el mateix revolt que fa la carretera a l'entrada del Parc del Garraf, sortint d'Olesa cap a Avinyó nou, en direcció a can Camat i gairebé ja arriba a cal Joan. Esperem que el puguem fer ben aviat!
Petita Història del Camí Ral.
De Begues a Olesa, l’antic camí anterior (camí Ral) a la carretera que es va fer entre 1927-28, creuava la riera de Begues fins a nou vegades; passada la vinya de l’Escalat puja vers el Pla de la Creu i es fa ample, i d’aquí baixa fins a l’Hospital. En aquest tram encara es poden veure a les zones de paviment de roca les roderes de carruatges. Des de l’Hospital la via creuava la riera de Begues, pujava a can Parellada (mas Vallès al segle XIV) i seguia dret fins al Mas Cortnou; per sota l’actual carretera sortia al fondo de can Malet, passava per davant del mas Cortvell, els masos de la Gavarra sortint a coll de Garró, on encara es conserva l’antic empedrat que segueix la ruta cap a Vilafranca. La carrerada seguia el mateix recorregut que el camí Ral de Barcelona per Gavà i Begues fins a Vilafranca, amb parada a l’Hospital d’Olesa.

dimecres, 15 de desembre del 2010

'Petjades històriques' DÓNA A CONÈIXER LES CONSTRUCCIONS RURALS EN PEDRA SECA D'OLESA DE BONESVALLS

La publicació localitza, estructurades en 9 plànols parcials del municipi d'Olesa, les construccions rurals en pedra seca. Cada plànol s'acompanya de fotografies de les construccions rurals i una llista de topònims amb tot el que s'hi pot trobar.





















portada del llibre
Autor: Grup de Recerca Olesa Rural

El recull aplega una interessant selecció de fotografies i plànols que mostren els principals camins i fondos on es poden localitzar les construccions rurals en pedra seca. També s'hi recullen les muntanyes més representatives, avencs, coves i altres curiositats.
Per facilitar la identificació de les construccions, s'ha dividit el terme municipal d'Olesa de Bonesvalls en 9 plànols parcials. Cada plànol s'acompanya d'un llistat de topònims amb tot el que s'hi pot trobar.
El caràcter agrest i boscos d'Olesa, ha dut els autors del volum a indicar el grau de dificultat que suposa arribar a cada un dels indrets indicats a més d'altres recomanacions.
La intenció confessa dels components del Grup de Recerca Olesa Rural no és explicar la història del municipi, sinó mostrar al públic en general un inventari del patrimoni construït per tal d'ajudar al seu respecte.
'Petjades històriques' ha comptat amb el suport de l'Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls i del Consell Comarcal de l'Alt Penedès i amb la col laboració del Parc del Garraf.
21x15cm 123 pàgines.

divendres, 10 de desembre del 2010

RESTAURACIÓ DE LA BARRACA D'EN PONET



La barraca d'en Ponet, situada a la zona de  la Plana Ponça i en procés de restauració, dins d'aquest més de desembre, és una de les activitats que estem realitzant ara mateix. Com podeu observar en la fotografia superior, presentava una gran esllevissada en un dels seus costats, la pèrdua de la terra a causa de la pluja i en conseqüència la caiguda de les pedres malmetent així l'estat de la barraca.
La primera intervenció va ser de desmuntar tot el lateral afectat i començar de nou a pujar paret, ara sí amb pedra sola, sense terra que les sustenti. Falta l'altre costat que ja està gairebé enllestit, la coberta reomplir-la de pedruscall i posteriorment amb terra i arranjar el paravent.
Mes endavant penjarem algunes fotos per veure com evoluciona el procés de restauració.

divendres, 26 de novembre del 2010

Foto d'un "Siti" de carbó a Olesa de Bonesvalls






La pràctica de carbonar es defineix com l’activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta.
La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia arnar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes.
L’ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L’ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D’una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d’altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l’hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés.
El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15  i 150 cargues de carbó (una carga equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d’ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent.
El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l’estat de sequedat i l’edat. El menor volum i  pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport dels indrets  poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l’alzina, el roure, el pi, l’avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l’avellaner, el vern, etc.
El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l’estat de sequedat i l’edat. El menor volum i  pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport dels indrets  poc accessibles.
Fotografia: Jordi Pedrol
Text: Jaume Enric Zamora

dimecres, 10 de novembre del 2010

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Fotos LA ROVIROLA 24-10-2010



De pluja no n’hi va haver, tot i que les prediccions eren favorables per que plogués diumenge, potser per això va ser que érem pocs els atrevits a sortir a fer la RUTA DE LA ROVIROLA, tot i que va ser curteta, amb dues hores i escaig varem poder veure el pou del roure, al costat del roure més vell d’Olesa, vam esmorzar i algun que altre rovellonet també va trobar algú.

En el camí vell d’Olesa a Vilafranca, encara es poden veure restes de l’empedrat, és un dels camins més bonics que te el poble, poca gent el coneix, no descartem anar a netejar-lo, per que francament val la pena recuperar-lo. En algun tram que al vegetació s’apodera d’ell , no és gaire transitat, aquí us deixo unes fotos.

Recordar-vos que la propera sortida serà el 7 DE NOVEMBRE 2010



dijous, 30 de setembre del 2010

dimecres, 26 de maig del 2010

Fotos RUTA DE FLORA OLESANA 23-05-2010

Alícia Sanchís, Biòloga ens va oferir una classe magistral de plantes autòctones a una vintena de persones que vam assistir aquest dia. Des-de el barri de l'Hospital fins a la Plana Ponça aturant-nos en les més característiques del massís del Garraf. Va ser un dia de molta calor i la canalla va apendre alguna planta més de les que ja sabien, fins hi tot n'hi havien que prenien notes.
Ens veiem a la propera sortida!!!.


dimarts, 27 d’abril del 2010

Fotos SANTA SUSANNA 25-04-2010


I tornem a reprendre les jornades de les excursions dels diumenges.

Aquesta primera, després de descansar quasi un mes per vacances i demés, hem anat a Santa Susanna, o Santa Susagna, o tot junt Santasusanna, encara no sé ben be com s’escriu.
Grans i petits s’ho van passar bomba en descobrir racons “d’una mena de castell fortificat” que sembla ser que encara hi ha algun vestigi dels romans. Actualment es utilitzat pels treballadors que cullen el raïm de les vinyes del voltant.
La excursió va ser curteta, tres hores tot plegat.
Dir-vos que a partir d’ara farem les excursions cada QUINZE dies, i a mesura que vagi fent més calor, sortirem més d’hora.
Així doncs, ens veiem el proper 9 de MAIG, esteu atents al blog!!!
Que passeu una bona setmana!