Una olivera de més de dos-cents anys acompanya des del passat 19 de març la barraca de pedra seca a l'entrada d'Olesa. Així es culmina el projecte començat el juliol del 2008 en conmemorar als constructors d'aquestes barraques.
dilluns, 28 de març del 2011
dijous, 17 de març del 2011
diumenge, 27 de febrer del 2011
Propera sortida DIUMENGE DIA 22 de MAIG -EL CAMÍ RAL-
RUTA 6 (3)
DESCRIPCIÓ
Dia: Diumenge 22 de maig 2011
Sortida: a les 9 h, des de la Plaça Fitó, (Barri Hospital)
OLESA DE BONESVALLS
Farem un tros de camí Ral que anava des de Barcelona fins a Vilafranca del Penedès, concretament el tram d´Olesa fins al terme d’Avinyó Nou, uns 5,5km aproximadament, i tornarem fins al Barri de l’Hospital de nou. L’Antiga via desbrossada fa pocs dies ens descobreix la ruta que feien els nostres avantpassats a peu i amb carro.
Distància: 11.8 Km.
Durada: 4h.
Altitud mínima: 205 m
Altitud màxima: 309 m
Dificultat: Mitjana
Cal portar calçat adequat, esmorzar i beure.
Si us plau, es prega puntualitat
diumenge, 20 de febrer del 2011
dijous, 10 de febrer del 2011
fotos CAMI RAL
dimecres, 2 de febrer del 2011
JA COMENCEN LES TASQUES PER DESBROSSAR EL CAMÍ RAL
Aqueta setmana han començat les feines de desbrossament del Camí Ral, a Olesa de Bonesvalls, concretament des de el mateix revolt que fa la carretera a l'entrada del Parc del Garraf, sortint d'Olesa cap a Avinyó nou, en direcció a can Camat i gairebé ja arriba a cal Joan. Esperem que el puguem fer ben aviat!
Petita Història del Camí Ral.
De Begues a Olesa, l’antic camí anterior (camí Ral) a la carretera que es va fer entre 1927-28, creuava la riera de Begues fins a nou vegades; passada la vinya de l’Escalat puja vers el Pla de la Creu i es fa ample, i d’aquí baixa fins a l’Hospital. En aquest tram encara es poden veure a les zones de paviment de roca les roderes de carruatges. Des de l’Hospital la via creuava la riera de Begues, pujava a can Parellada (mas Vallès al segle XIV) i seguia dret fins al Mas Cortnou; per sota l’actual carretera sortia al fondo de can Malet, passava per davant del mas Cortvell, els masos de la Gavarra sortint a coll de Garró, on encara es conserva l’antic empedrat que segueix la ruta cap a Vilafranca. La carrerada seguia el mateix recorregut que el camí Ral de Barcelona per Gavà i Begues fins a Vilafranca, amb parada a l’Hospital d’Olesa.
dimecres, 15 de desembre del 2010
'Petjades històriques' DÓNA A CONÈIXER LES CONSTRUCCIONS RURALS EN PEDRA SECA D'OLESA DE BONESVALLS
La publicació localitza, estructurades en 9 plànols parcials del municipi d'Olesa, les construccions rurals en pedra seca. Cada plànol s'acompanya de fotografies de les construccions rurals i una llista de topònims amb tot el que s'hi pot trobar.
portada del llibre
Autor: Grup de Recerca Olesa Rural
El recull aplega una interessant selecció de fotografies i plànols que mostren els principals camins i fondos on es poden localitzar les construccions rurals en pedra seca. També s'hi recullen les muntanyes més representatives, avencs, coves i altres curiositats.
Per facilitar la identificació de les construccions, s'ha dividit el terme municipal d'Olesa de Bonesvalls en 9 plànols parcials. Cada plànol s'acompanya d'un llistat de topònims amb tot el que s'hi pot trobar.
El caràcter agrest i boscos d'Olesa, ha dut els autors del volum a indicar el grau de dificultat que suposa arribar a cada un dels indrets indicats a més d'altres recomanacions.
La intenció confessa dels components del Grup de Recerca Olesa Rural no és explicar la història del municipi, sinó mostrar al públic en general un inventari del patrimoni construït per tal d'ajudar al seu respecte.
'Petjades històriques' ha comptat amb el suport de l'Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls i del Consell Comarcal de l'Alt Penedès i amb la col laboració del Parc del Garraf.
21x15cm 123 pàgines.
21x15cm 123 pàgines.
divendres, 10 de desembre del 2010
RESTAURACIÓ DE LA BARRACA D'EN PONET
La barraca d'en Ponet, situada a la zona de la Plana Ponça i en procés de restauració, dins d'aquest més de desembre, és una de les activitats que estem realitzant ara mateix. Com podeu observar en la fotografia superior, presentava una gran esllevissada en un dels seus costats, la pèrdua de la terra a causa de la pluja i en conseqüència la caiguda de les pedres malmetent així l'estat de la barraca.
La primera intervenció va ser de desmuntar tot el lateral afectat i començar de nou a pujar paret, ara sí amb pedra sola, sense terra que les sustenti. Falta l'altre costat que ja està gairebé enllestit, la coberta reomplir-la de pedruscall i posteriorment amb terra i arranjar el paravent.
Mes endavant penjarem algunes fotos per veure com evoluciona el procés de restauració.
divendres, 26 de novembre del 2010
Foto d'un "Siti" de carbó a Olesa de Bonesvalls
La pràctica de carbonar es defineix com l’activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta.
La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia arnar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes.
L’ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L’ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D’una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d’altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l’hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés.
El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 cargues de carbó (una carga equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d’ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent.
El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l’estat de sequedat i l’edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport dels indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l’alzina, el roure, el pi, l’avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l’avellaner, el vern, etc.
El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l’estat de sequedat i l’edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport dels indrets poc accessibles.
Fotografia: Jordi Pedrol
Text: Jaume Enric Zamora
Fotografia: Jordi Pedrol
Text: Jaume Enric Zamora
dimecres, 10 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)